sábado, 14 de junio de 2014

L'ombra de l'eunuc

Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc, Barcelona, 2010

El poder de la palabra... "el camí, la veritat i la vida..."

La palabra se hizo realidad... la literatura creó la realidad... y el verbo se hizo carne y habitó entre nosotros...

Podría ser considerada como una crónica de los años finales del franquismo, una historia familiar, una novela de intriga... pero lo que es de verdad es una historia de sentimientos, de frustraciones, de ilusiones, de desdichas, de penas, tristezas, alegrías... como suelen ser las historias que cuenta Jaume Cabré...

"He perdut la fe en la raó i només em queda el sentiment..." (p. 461)

Cada uno de los personajes de las novelas de Jaume Cabré es uno y muchos a la vez, y todos ellos consiguen emocionar, conmover, hacer que lleguen a ser conocidos de toda la vida... Y cuando acabas de leer sus novelas, sus personajes han pasado a formar parte de tu vida, de una manera que ya nunca puedes deshacerte de ellos... siguen viviendo siempre contigo y, de vez en cuando, te acuerdas de ellos y piensas... "qué será de Miquel Gensana... o de Adriá Ardèvol... que hubieran pensado en esta o en esta otra circunstancia, cuáles habrían sido sus reflexiones... qué les habría ocurrido..."



La historia de un ángel: la última obra de Alban Berg

 "Van acabar, amb aquella mena de coda en què el violí es fa amo de tota l'expressió poètica del concert i a poc a poc, amb filagarses de la coral de Bach, es va elevant màgicament, amunt, amunt, reconvertint la coral en l'arpegi inicial, fent un resum global del que havia estat la vida del concert, com aquelles visions que tenen els moribunds, que diu que els passa tota la vida pel davant en uns segons, fins arribar al sol natural impossible..." (p. 443)

Jaume Cabré: Literatura i música (Tesis doctoral de Mònica Ortiz de Pinedo)
Entrevista a Jaume Cabré
Página web de Jaume Cabré